17/06/06, UNA FECHA INOLVIDABLE; EL JURAMENTO HIPOCRÁTICO
En el moment de ser admès com a membre de la professió medica davant dels meus mestres i en aquesta Facultat de Medicina que em va ensenyat tot el que sé, juro que:
1. Consagraré la meva vida al Servei de la humanitat.
2. Guardaré als meus mestres el degut respecte i gratitud.
3. Practicaré la meva professió amb consciència i dignitat.
4. La salut dels meus pacients serà l’objectiu prioritari de la meva feina.
5. Respectaré els secrets que em siguin confiats en tot allò que amb ocasió o a conseqüència de la meva professió pugui haver conegut i que no hagi de ser revelat.
6.
Consideraré els meus col·legues com a propis germans i no formularé a la lleugera judicis contra ells que poguessin lesionar la seva honorabilitat i prestigi.7. No permetré que prejudicis de religió, nacionalitat, raça, partit polític o nivell social s’interposin entre el meu deure i la meva consciència.
8. No prestaré col·laboració alguna als poders polítics que pretenguin degradar la relació metge-pacient restringint la llibertat d’elecció, prescripció i objecció de consciència.
9. Guardaré el màxim respecte a la vida i dignitat humanes.
10. No practicaré, col·laboraré, ni participaré en acte o maniobra alguna que atempti als dictats de la meva consciència.
11. Respectaré sempre la voluntat dels meus pacients i no realitzaré cap pràctica mèdica o experimental sense el seu consentiment.
12. No realitzaré experiments que comportin patiment, risc o que siguin innecessaris o atemptin contra la dignitat humana.
13. Mantindré la noble tradició mèdica en que a publicitat, honoraris i dicotomia es refereixi.
14. Procuraré mantenir els meus coneixements mèdics en els nivells que em permetin exercir la professió amb dignitat i seguretat.
15. Si arribat el dia en que el meus coneixements o facultats físiques o sensorials no fossin les idònies per l’exercici professional i no abandonés aquest voluntàriament, demano als meus companys d’avui i de demà que m’obliguin a fer-ho.
16. Faig aquestes promeses solemnement i lliurement, sota Paraula d’Honor, en memòria de tots el que creuen o hagin cregut en l’honor dels metges i metgesses i en la ètica de les seves actuacions.
1 Comments:
Juramos, y perjuramos...
Fue todo genial, reimos y sonreimos...
El mejor día de la carrera, todo eran halagos, podrían haberse estirado algunos y explicarnos lo divinos que somos un poquito antes...
Porque la carrera es larga y dura, y escalpelo en mano...jajajaj ya no me acuerdo como continuaba menuda bolinga...
Besos
Laia
Post a Comment
<< Home