UN ALTRE ONZE DE SETEMBRE A CASA...

Després de celebrar ahir l'aniversari de ma mare amb la importància que té el poder fer aquests festejos en família tots plegats, he tingut enguany la possibilitat també de gaudir de la tradicional Festa de la Diada de Catalunya precisament a Catalunya, a casa i amb la família (i és que l'any passat aquests aconteixements em van agafar a Galícia amb una guàrdia mèdica a Urgències de per mig). Independentment del caire polític que hom li vulgui o no donar, aquesta data té una connotació especial per tots els que vivim o hem viscut a Catalunya i estimem la nostra comunitat autònoma, país, regió o com sigui que cadascú -i lliurement- li vulgui dir. A més a més, tot s'ha de dir que precisament aquesta festa té quelcom d'especial, original i insòlit i és la celebració no pas d'una victòria militar sinó precisament d'una "derrota" i és que no tothom sap que l'Onze de Setembre commemora la derrota que va patir Catalunya el 1714 a mans de les tropes de Felip V de Borbó V amb l'assalt final de Berwick a una Barcelona mig desfeta que va caure després de mesos d'un setge feroç.

Tot i així, l'11 de setembre té ara per tots els espanyols i ciutadans del món una altra connotació trista i també molt significativa i és el record d'un dels atemptats terroristes més cruels i sagnants de la Història, el de les Torres Bessones del W.T.C. de Nova York. Tot esperant que quelcom semblant no es torni pas a repetir mai, vagi el nostre record amb totes les víctimes, no només de l'11-S, sinó en general de la violència i la barbàrie humana, tot recordant les sàbies paraules d'Isaac Asimov quan va afirmar que "la violència és l'últim refugi de l'incompetent".

Per això i perquè "el passat és la llum que il.lumina el futur" i no podem pas deixar de recordar la nostra història per corregir errors del passat i evitar-ne de futurs, no em puc estar pas de dedicar aquest post "in memoriam" a tots els que van morir anhelant un món més just on imperés la pau i l'enteniment entre les persones.